Eines! Informació, cultura i entreteniment digital

Ara que ja tinc ordinador nou (que per cert, m’h'a costat el mateix que renovar el .CAT per un any, ja és fotut…) he aprofitat per deixar d’utilitzar, d’una vegada per totes, programari privatiu (piratejat) i tant sols utiltizo Ubuntu Jaunty (a l’anterior PC hi convivien Windows XP + Ubuntu i la inèrcia em portava a fer servir XP habitualment).

Una de les coses que tenia a Windows eren dues unitats de xarxa connectades al servidor de casa permanentment, i que a Ubuntu es resolen amb la opció Connecta al Servidor i afegint-lo a preferits. Però aquesta connexió és virtual, i segons quins programes no s’hi poden connectar. Per tant, he decidit connectar les dos unitats a l’antiga usança: Montant-les a la carpeta /media amb smbfs.

Amb aquest mètode hi ha un problema molt gran, i és que a l’apagar el sistema, l’ordinador tarda molt en apagar-se o directament es queda penjat. Això és degut a que s’intenta apagar la xarxa estant les unitats de xarxa montades, i l’error que apareix és: CIFS VFS: Server not responding.

La solució és ben senzilla i radica en canviar l’ordre en que l’script que desmunta els volums, posant-la abans que s’apagui la xarxa:

ln -s /etc/init.d/umountnfs.sh /etc/rc0.d/K15umountnfs.sh
ln -s /etc/init.d/umountnfs.sh /etc/rc6.d/K15umountnfs.sh

Ubuntu Linux

Tal com ja predicàvem l’any passat, un dels grans punts forts de la nova versió de la distribució de l’Ubuntu Linux és el temps d’arranc. I ara que ha sortit la versió beta he pogut provar-ho en dues màquines, una d’elles un pèl obsoleta, i el temps d’arranc ha sigut sorprenent (comparat amb versions anteriors, o el propi Windows).

La primera prova va ser al portàtil (AMD Turion de 64bits) amb disc dur SATA, i després de veure arrancar el sistema per primer cop em vaig quedar sorprès, si esteu acostumats a utilitzar (i arrancar) Ubuntu a diari, sabreu de què us parlo. L’altra prova va ser amb la meva màquina principal (Celeron a 1.8Ghz i disc dur IDE) el temps d’arranc també és sorprenentment baix. Tot això en part a les optimitzacions que han fet (gràcies al feedback dels usuaris) i a l’ús d’EXT4, el nou sistema de fitxers amb journaling.

De fet Eines! va veure néixer el seu antecessor, l’EXT3, l’any 2002. La novetat de l’epoca era el journaling, de manera que una apagada brusca del PC no volia dir perdre-hi dades. Ara les novetats de l’ext4 estan adaptades a l’època, com ara el suport per discs durs molt grans (1 Eb) i comprovacions més ràpides en discs grans, entre d’altres de no menys importants.

Llegeix més…

Els administradors de sistemes poc o molt sempre necessitem connectar-nos a ordinadors remots per cònsola remota (SSH). Però no a un de sol, l’habitual és tindre com a mínim dues cònsoles. Si la cosa va creixent (ens connectem a tres servidors i un d’ells per duplicat) tindrem moltes finestres obertes i ens farem el gran embolic. Per això es va crear el Terminator, un programet que arranja diverses cònsoles en una de sola, formant cel·les del tamany que escollim.

Però encara més enllà, i gràcies a la filosofia del Programari Lliure, s’ha creat el SSHerminator: Un pseudo-fork on l’autor ha agafat la base de Terminator i hi ha afegit funcionalitats per accés SSH (crear perfils, etc.).

Llegeix més…

Adobe Flash de 64 bits

Els que tenim un ordinador de 64 bits estem d’enhorabona, ja que recentment Adobe ha tret a la llum el Flash Player 10 per la nostra plataforma. Era un dels punts negres d’utiltizar una distribució de Linux de 64 bits i que per fi comença a veure la llum. No obstant, la instal·lació no és tant trivial com en un sistema de 32 bits (en el cas d’Ubuntu de 32 bits des de’l Gestor de Paquets podriem instal·lar-lo directament) tot i que amb quatre comandes de la cònsola ens en sortirem.

Val a dir que és una versió alpha (molt prematura) però després de les xapusses que havíem de fer per a que funcionés Flash amb 64 bits, és la millor opció. A continuació expliquem com instal·lar-lo.
Llegeix més…

D’aquí poc temps tindrem disponible pels nostres orinadors la versió d’octubre d’Ubuntu, la Intrepid Ibex, carregada de novetats que ens faran la vida encara més fàcil (Suport per 3G, Openoffice 3, i més). No obstant ja se sap el nom de la propera versió d’Ubuntu, que sortirà a l’abril de 2009: es dirà Jauntly Jackalope. L’animalet és un híbrid entre conill i cèrvol (Jackalope) i serà molt alegre (Jauntly).

El propi fundador destaca que el principal objectiu d’aquesta versió serà millorar el temps d’arranc, que tots sabem que és un punt en contra de GNU/Linux. De fet, intentaran que l’arranc d’Ubuntu sigui tant ràpid com el Jackalope

També descobrirem l’acostament de la web i l’escriptori: tant que en algun cas no sabrem si estem dintre la web o al nostre propi escriptori, gràcies a algunes webaplicacions.

Canonical posarà tota la carn a la graella en aquesta versió ja que entrarem en un any en que esperen (ells i nosaltres) que Ubuntu estigui a milions de dispositius de consumidors que esperaran que l’experiència sigui comparable a Windows i Mac. S’han posat el llistó molt alt, i el superaran!
Llegeix més…

Tot i que el sistema operatiu líder continua sent (inexplicablement) el Windows Vista, a Brasil el pingüí està causant furor ja que encapçala el rànquing d’ordinadors venuts amb GNU/Linux, superant el 20% aquest estiu. En quant a portàtils també tenim bones xifres, 12% front el 65% de Vista.

El problema de tot això és la impossibilitat, molts cops, de comprar un ordinador amb GNU/Linux ja preinstal·lat o com a molt, sense sistema operatiu. Encara que estiguis llegint aquest article des de Linux, possiblement amb l’ordinador vas pagar llicència de Windows i ja no entraries al percentatge.