I en un altre article del bloc (bastant antic), han deixat un comentari que sembla escrit a mà i en català, perquè el text té molt sentit. Però fixeu-vos amb qui envia el comentari, i una paraula enllaçada que apareix màgicament enmig del comentari.

Serà un virus del drupal que inserta spams aleatòriament? Per cert, la IP d’un dels comentaris, segons ripe.net, no existeix… (124.29.218.88)

Avui en dia, és absurd dotar una oficina (treball ofimàtic) d’ordiandors actuals: Gigahertz a dojo, i escalfor i energia desperdiciats. La millor opció en aquest cas és la del servidor d’aplicacions: Un únic ordinador potent, amb molt disc, i l’únic requisit: molta memòria RAM. Avui en dia, no és problema posar 32Gb a un ordinador….

En aquest escenari els clients no necessiten grans màquines perquè només necessiten una connexió remota cap al servidor. Ja hi ha al mercat dispositius pensats per a tal efecte que són molt petits, eficients energèticament (i sorollosament ).

En el proper post explicaré com instal·lar una Debian en un dispositiu Thin Client (Dell Optiplex FX160), amb tant sols 512Mb de disc dur (flash), per a que al iniciar arrenqui les X i automàticament iniciï una connexió RDP. I en finalitzar, s’apagui.

Sempre ho he fet amb el Norton Ghost (i el seu executable d’MS-DOS) però és una eina de pagament i que s’ha quedat bastant enrere tecnològicament (sobretot per fer còpies per xarxa). Tot això fins que, gràcies a Caballe.cat, vaig descobrir CloneZilla. És una utilitat (segons Caballe.cat, similar a Norton Ghost). Però per mi, és superior.

Sobretot, perquè permet transferir les imatges per xarxa de diverses formes, cosa que permet no trencar-te el cap en montar una infraestructura només per fer una imatge d’un disc: Permet copiar-les via ssh, ftp, nfs…

L’altre dia vaig utilitzar-ho per fer una imatge d’un terminal tonto (basat en Debian, instal·lat en una Flash de 512Mb). Va ser arrancar el CD (en aquest cas, vaig gravar la ISO en un pendrive), escollir el punt de muntatge via SSH i dir-li que vull copiar tot el disc dur (sda + sda1), o sigui, que copiï també la taula de particions.

Al restaurar-lo en una altra màquina (en un disc dur molt més gran), el Clonezilla et pregunta altre cop el punt de muntatge, i ja detecta les imatges prèvies que hi haguéssin. Al restaurar tot el disc, si veu que és un Linux automàticament executa el gestor d’arranc Grub perquè actualitzi el sector d’arranc amb els nous valors del disc…. i al reiniciar, miraculosament, funciona

Antigament, amb Norton Ghost, mai havia conseguit fer una imatge i restaurar-la de manera tant fàcil i àgil.

En canvi, després de la instal·lació d’Ubuntu Jaunty a l‘ordinador nou (que per cert, ja comencen a arribar els CDs amb un nou disseny),  no va caler perdre temps en drivers ni programari addicional per posar-me a treballar: Openoffice pels documents, Evolution pel correu (l’IMAP del Gmail), Firefox per navegar decentment, SSH des de la cònsola….

Una de les coses que tenia a Windows eren dues unitats de xarxa connectades al servidor de casa permanentment, i que a Ubuntu es resolen amb la opció Connecta al Servidor i afegint-lo a preferits. Però aquesta connexió és virtual, i segons quins programes no s’hi poden connectar. Per tant, he decidit connectar les dos unitats a l’antiga usança: Montant-les a la carpeta /media amb smbfs.

Amb aquest mètode hi ha un problema molt gran, i és que a l’apagar el sistema, l’ordinador tarda molt en apagar-se o directament es queda penjat. Això és degut a que s’intenta apagar la xarxa estant les unitats de xarxa montades, i l’error que apareix és: CIFS VFS: Server not responding.

La solució és ben senzilla i radica en canviar l’ordre en que l’script que desmunta els volums, posant-la abans que s’apagui la xarxa:

ln -s /etc/init.d/umountnfs.sh /etc/rc0.d/K15umountnfs.sh
ln -s /etc/init.d/umountnfs.sh /etc/rc6.d/K15umountnfs.sh

En els temps que corren, amb una creixent quantitat d’usuaris de telèfons (o PDA amb telèfon) que l’utilitzen per navegar, mereix la pena donar una versió reduïda de les webs per ampliar encara més les opcions de veure la web.

Webs com menéame, ebay, renfe, google… ja tenen versions reduïdes perquè el lector des d’un dispositiu mòbil pugui veure-la correctament i no disparar la despesa en ample de banda mòbil.

Google ja identifica la versió mòbil

Eines! vista des d'un mòbil

O això o és que m’he equivocat de registrador i estic en el més car… tot i que a l’hora de registrar els dominis tot són facilitats i descomptes, però a l’hora de renovar-lo….

De fet, encara me’n recordo amb carinyo de la col·lecta que vaig fer, al 2002,  per poder comprar el domini eines.info (actualment encara actiu). Els visitants més habituals d’Eines van fer possible la compra del primer domini d’aquesta web (valorat en 18€, tandebò el .cat costés preu similar).

I ara, creieu que seria possible? S’accepten donatius via PayPal, per demanar que no quedi

7è aniversari Eines

Aquest inici d’abril de 2009, aquesta web compleix 7 anys! És de les webs tecnològiques catalanes més veteranes avui en dia encara activa, ja que l’any 2002 no es podia dir que les webs en català abundessin gaire. En aquests 7 anys han canviat moltes coses, des de les circumstàncies personals d’un servidor… fins el propi allotjament d’Eines (recordem que va estar gairebé quatre anys allotjada en un servidor casolà sota una ADSL), i aquest darrer any ha vist la migració de l’antic gestor de continguts Geeklog a l’actual Wordpress.

Espero poder continuar amb la web, només falten les vostres visites i comentaris

Ubuntu Linux

Tal com ja predicàvem l’any passat, un dels grans punts forts de la nova versió de la distribució de l’Ubuntu Linux és el temps d’arranc. I ara que ha sortit la versió beta he pogut provar-ho en dues màquines, una d’elles un pèl obsoleta, i el temps d’arranc ha sigut sorprenent (comparat amb versions anteriors, o el propi Windows).

La primera prova va ser al portàtil (AMD Turion de 64bits) amb disc dur SATA, i després de veure arrancar el sistema per primer cop em vaig quedar sorprès, si esteu acostumats a utilitzar (i arrancar) Ubuntu a diari, sabreu de què us parlo. L’altra prova va ser amb la meva màquina principal (Celeron a 1.8Ghz i disc dur IDE) el temps d’arranc també és sorprenentment baix. Tot això en part a les optimitzacions que han fet (gràcies al feedback dels usuaris) i a l’ús d’EXT4, el nou sistema de fitxers amb journaling.

De fet Eines! va veure néixer el seu antecessor, l’EXT3, l’any 2002. La novetat de l’epoca era el journaling, de manera que una apagada brusca del PC no volia dir perdre-hi dades. Ara les novetats de l’ext4 estan adaptades a l’època, com ara el suport per discs durs molt grans (1 Eb) i comprovacions més ràpides en discs grans, entre d’altres de no menys importants.

La resta de novetats destacables soń més d’aspecte visual: Sistema de notificacions OSD, nova finestra d’entrada, nova imatge splash (arranc) que dóna un aire més modern, inclusió de l’eina Computer Janitor encarregada de fer neteja de paquets innecessaris, i una cosa que m’ha agradat bastant: Quan s’actualitza el nucli, automàticament s’esborra l’anterior. Això ens estalvia centenars de MB d’espai al disc, i entrades al menú d’arranc (grub).

Com en totes les versions d’Ubuntu, el primer que recomano fer per poder gaudir-ne al 100% és instal·lar una sèrie de paquets (via synaptic) o:

$ sudo apt-get install ubuntu-restricted-extras vlc nautilus-image-converter