A barrapunto llegim:
Professors d’una assignatura de primer curs de la Universitat Jaume I han preparat uns apunts per aprendre a programar utilitzant Python i després C.
Pensen que poden ser útils per a persones que vulguin aprendre a programar de forma autodidacta, i desde zero, aquest llenguatge.
Estan disponibles en PDF aquí, i tenen un volum de casi 400 pàgines.
Escrit per Andreu el dissabte, 16-nov-2002 @ 0:11



I és un pèl “totxo”. Está molt be trobar informació gratuïta a la
xarxa, pero no acabo d’entendre per qué s’ha d’anar tan poc a poc
amb estudiants d’engineria informàtica.
Com be queda explicat, és un manual a partir de zero, de zero
absolut.
A mi, personalment, m’agradaria trobar un manual molt més
concís.
D’entrada considero que una cosa és aprendre a programar i una
altra aprendre un llenguatge concret i que requereixen cursos i
manuals diferents.
I cada vegada és més difícil trobar manuals adequats a aquesta
filosofia.
I fins i tot diria, que alguns vells programadors, jo mateix porto
més de 30 anys programant encara que no m’hi he guanyat
gairabé mai la vida, no entrem als llenguatges nous per la
dificultat de trobar la informació concreta que necessitem.
Concretament per entrar a un llenguatge el que voldria són sobre
tot una mena de quadres que expliquessin, per exemple:
- Menes de variables: definició, designació, funcions de conversió
(fins i tot les implícites)
- Estructures: bucles, condicionals, subrutines, funcions
definibles.
- Taules i cadenes de caràcters: dimensionat i redimensionat i
funcions disponibles.
- Punters, crides a funcions externes i al sistema.
- Implements d’entrada sortida: control del teclat, de pantalla text
i gràfic, del ratolí, dels ports.
- Creació, lectura, escriptura de fitxers.
- Métodes de compilació, execució, break. Creació, lectura i
escriptura de fitxers.
Amb això, pràcticament ja puc programar. Ara, haver de esbrinar
aquests trets bàsics fent recerques dins un manual gruixut, és
sovint molt més difícil que el llenguatge en sí.
Que es perdin pàgines i pàgines explicant l’ordre de prelació dels
operadors… jo sols en conec dos de basics: el del fortran o el
pascal i el del forth o algunes versions del lisp. En tot cas el que
cal explicar són les peculiaritats. Sincerament, quan programo no
m’amoïna gens, si dubto, afageixo uns parèntesis, que mai no fan
mal.
I dic tot això per què estic observant cada vegada més un
fenòmen curiòs, et trobes persones que saben com resoldre un
problema, però que no coneixen els llenguatges que s’estan
emprant i persones que coneixen perfectament els llenguatges,
però que no saben resoldre el problema.
Això és anecdòtic, però representatiu: Tinc un conegut, petit
empresari del ram químic, que demanava un programa
d’optimització de recursos, una cosa que requeria programació
lineal i una mica d’intel·ligència artificial.
No trobava qui li fes, fins que al final li recomanen un professor
universitari que havia publicat algun article sobre el tema.
Es posen d’acord i en menys d’una setmana té un programa que
fa allò que demanava.
Quan me l’ensenya ja m’ho diu: és un programa estrany. I sí que
ho era, corria sota emulador, concretament estava fet en GFA
basic d’Atari. El programador li havia dit que li podia fer sense
emulador però que li costaria cinc vegades més i que comptés tres
mesos de termini.
Ja fa molts anys que no imparteixo cap curset de programació,
ara sembla que el que cal és aprendre primer un llenguatge.
I ja no faig classes de tractament de textos, ara ensenyo Word. I
em fa l’efecte com si fos l’única persona que ensenya Word, sense
ni tenir-lo a casa.
Però com diem els catalans: pagant, sant Pere canta.
Prova Dive into Python, a mi m’agrada molt i vaig fer alguna coseta (molt preliminar) amb Python, aquí.
Per cert, el teu amic químic no serà un fan de Mac i te la empresa a Canovelles?
El conegut de la empresa química, em sembla que realment és
enginyer industrial, es de Martorelles, peró no sé si la empresa és
al mateix terme o a Mollet.
I, no, no empra mac tot i que n’hem parlat. Fa servir windows
malgrat que no li agrada, degut als programes específics que li
imposen les empreses més grans, però encara té molts
programes en DOS corrent en una finestreta blava.
Jo realment, ara programo poc, sobre tot coses numériques i de
combinatoria, pero volia provar perl i python com alternatives al
basic i al RPL (reverse polish lisp). Em van millor els llenguatges
interpretats, els programes meus són coses curtes que
normalment executo un sol cop i arxivo definitivament.
Les implementacions de perl que tinc en mac, se’m penjen molt,
fins i tot amb programes trivials i he dessistit. El que he vist del
python, el 2.2.2 de moment em va be, però cercava una referència
per no haver de fer investigacions cada vegada que vull escriure
un fitxer binari al disc, per exemple.
Avui mateix, per a una asociació de problemistes matemàtics, he
estat fent un programa per resoldre el següent: Trobar la matriu
mínima de quatre per quatre números naturals diferents, de
manera que totes les files sumin igual i totes les columnes tinguin
el mateix producte. Sembla una tonteria, però no es trivial, he
trigat més d’una hora.
Però igual amb una idea lluminosa, es pot
fer en cinc minuts…
Avui mateix he estat mirant com està el tema de Python a Mac (pel concurs de desenvolupament de Macuarium) i sembla ser que per poder programar interfícies Cocoa has de baixar una mena de llibreria que en fa la traducció. El problema és que la web principal del projecte no va i per tant no hi ha res de documentació
Al final haurè d’apendre Objective-C jeje
http://www.brunningonline.net/simon/python/PQR2.1.html
No es mereixen.