Eines! Informació, cultura i entreteniment digital

A la web alzado.org han publicat un article molt interessant que tracta del CopyLeft, els seus avantatges i el funcionament.
El copyleft és la millor forma d’obtenir beneficis de la publicació de continguts quan no s’és un autor consagrat que pugui obtenir beneficis del copyright tancat. Seguiu llegint, dintre l’article hi trobareu la traducció íntegra

El copyleft és un tipus de llicència per a documents que permet la seva reproducció lliure alhora que garantitza a l’autor el reconeixement i prestigi de la seva autoria. Aquesta és la mateixa filosofia que seguim aquí a Eines!: Qualsevol pot reproduïr un article nostre, copiar-lo, transmetre’l, canviar-lo, el que vulgui! Això sí, sempre que en citi l’autor i la procedència.

Què és el Copyleft?

La Free Documentation License (GFDL) o Copyleft forma part del moviment GNU (a dintre hi tenim Linux, Mozilla…) i malgrat que inicialment va sorgir per a ser aplicada a la documentació del programari lliure, també es pot aplicar qualsevol escrit, llibre, article, etc.
L’objectiu d’aquesta llicència és senzill

Beneficis del Copyleft

Sols una minoria d’autors que consegueixen un gran èxit que permeti treure beneficis d’un copyright tancat, la resta d’autors viuen el pretigi que els donen les seves obres, que els permet realitzar conferències, cursos, xarrades, escriure a diaris…

Això significa que per a la majoria d’autors, lo realment important per a augmentar el seu prestigi és que la seva obra arrivi al màxim nombre de persones. Per a un autor desconegut el copyright suposa una barrera per arribar al públic. En aquesta situació el copyright tancat és només un problema i el copyleft la ventatja.

Funcionament del CopyLeft
Autoria:
El copyleft obliga a deixar ben clar al document reproduït l’autor original, des de’l mínim esment fins a incloure’l a la portada del document. Depenndrà de la rellevancia de la reproducció o el nombre de còpies realitzades.

Modificacions del document original
Si es fan modificacions al document original, el copyleft especifica que s’ha de deixar clar quins són els canvis realitzats pel segon autor.

Els Continguts copyleft NO poden convertir-se en copyright
La llicència del copyleft també evita que una tercera persona pugui aplicar un copyright tancat a continguts que previament han sigut copyleft, és a dir, els continguts lliures sempre ho seran. La situació és exactament a la del programari: Un programa lliure (GPL) pot sofrir 100 modificacions per 100 persones diferents, però mai podrà convertir-se en un programa tancat.

Lliure no és gratuït
En anglès això és una ambigüitat molt gran, ja que la paraula és la mateixa: free.Nosaltres, per sort, separem els dos significats amb dos paraules. Que un text sigui copyleft (lliure) no vol dir que sigui gratuït. Es pot cobrar per continguts copyleft i pot fer-ho tant l’autor original com d’altres persones. El copyleft es limita a establir la llibertat de reproducció del contingut.
O sigui, es pot vendre un document copyleft, però qui l’adquireix pot copiar-lo tantes vegades com vulgui. Com en el punt anterior, amb el programari succeeix exactament el mateix.

Detectar violacions de la llicència
Algú pot violar la llicència atribuïnt-se l’autoria de continguts copyleft, reproduïnt un document sense nombrar a l’autor original.
La violació es fàcil de detectar ja que si el fals autor obté prestigi i notorietat, ràpidament serà descobert. Si no l’obtè, encara que no sigui descobert, no causarà cap perjudici.
Un bon exemple de violació seria en aquest mateix article: Està extret d’una altra web, però com és habitual n’he citat la font. Si enlloc de citar la font hagués dit que l’he escrit jo, seria una violació del copyleft.

Aspectes legals
En realitat el copyleft és un tipus de copyright, però a diferencia del copyright tancat, és obert i permet la lliure reproducció sota certes condicions. Per això, per a que un text sigui copyleft, s’ha d’afegir sempre el següent text:

Copyright. Nom de l’autor. Any
Permission is granted to copy, distribute and/or modify this document under the terms of the GNU Free documentation License, Version 1.2 or any later version published by the Free Software Foundation. A copy of the license is included in the section entitled “GNU Free Documentation License

No obstant, tan l’autor original com aquí a Eines, hem optat per un text més clar i senzill, que evitarà confusions:

(cL) 2002-2003 CopyLeft Andreu Bassols [anigwei]
Pots agafar idees i informació d’Eines! i publicar-ho, sempre i quant en citis la font

El copyleft té la documentació legal que explica el seu funcionament i un sistema per denunciar les violacions. La versió en anglès és la única que realment és legal, però també disposem de traducció al català.

Casos reals: Copyleft a alzado.org
El copyleft ha permès que la presència dels articles d’alzado.org (la web del document original) a internet no es limiti només a ells. Uns 15 llocs més en reprodueixen els articles, incrementant dràsticament el públic al que arriven els autors.
Enfocant-ho a nivell d’Eines, el cas és el mateix, però sense tanta magnitud. Però el fet és que si un article et costa temps i feina d’escriure’l, com més webs o llocs en parlin, millor!

La filosofia darrere del copyleft
La filosofia del copyleft pot semblar idealista al context actual, dominat pels copyrights tancats. No obstant, els beneficis pràctics, estratègics i comercials són, per a la majoria d’autors, molt clars.

La idea darrere del copyleft és que el coneixement com a tal no pertany a ningú. Qualsevol coneixement vé d’altres coneixements anteriors i és una còpia d’altres idees (en major o menor mesura).

La funció principal de la generació de coneixement és millorar la societat i per tant, hauria d’arrivar al màxim nombre de persones. Prohibir la seva reproducció significa bloquejar aquest accés i discriminar a qui per una raó o altra, no poden accedir-hi.


Existeixen d’altres formes de generar ingressos diferents al del copyright tancat, i de fet la majoria d’autors casi sempre obtenen els verdaders beneficis d’altres fonts. Els únics que realment guanyen amb aquesta llicència són els autors famosos i els intermediaris: les editorials.

En format paper les editorials tenen la seva funció perque un autor necessita de la seva infraestructura per difondre les seves obres. Però en els mitjans digitals, i sobretot internet, un autor pot distribuïr la seva obra sense necessitat d’intermediaris. Per això, tot el sistema de distribució de les editorials i l’element en el que es basen els seus beneficis, el copyright tancat, no semblen gaire clars.

La facilitat de còpia als mitjans digitals fa inútil el copyright tancat. Continuament es realitzen violacions de la llicència i les còpies sense autorització. S’ha d’assumir que és impossible evitar-ho i apostar per d’altres estratègies.

En realitat la còpia no autoritzada perjudica més als petits autors, no tant pels beneficis que puguin obtindre, perque solen vendre poc, sinó perque dificulta l’obtenció de prestigi que és la seva via real d’ingressos. Als autors consagrats, les còpies sense autorització poden fer que guanyin menys diners (no s’arruïnaran), però no els afecta tant com als petits autors.

En conclusió, si ets un autor sense l’avassallament de gaires fans ni et demanen autògrafs, utilitza el copyleft, sortiràs guanyant


Apèndix
Si n’estas interessat, pots continuar llegint els textos sobre copyleft.
D’altra banda, cal dir que a barrapunto hi ha un fil obert parlant d’això.
I ja per acabar, el diari 20minutos té copyleft. Segons els seus advocats, l’han adaptat a la legislació espanyola.