Eines! Informació, cultura i entreteniment digital

Experiència insòlita d’una nit de primavera.
O també:
• Misteris de sobretaula.
• Possible cuca (bug) realment orgànica.
• Com perdre el temps i els papers miserablement.
• Mai te n’aniràs a dormir sense aprendre una cosa nova.A vegades un ordinador és com un cotxe, a part de la vista es condueix d’oïda.
Per això, ahir al vespre, quan vaig sentir aquell soroll em vaig amoïnar. I és que normalment el meu ordinador és força silenciós. És dels que no porten ventilador i en repòs se sent una mica el disc dur i prou.
Però de tan en tan sentia un sorollet, precisament com el que fa el capçal del disc quan es mou d’una pista a una altra. més exactament el que fa un disc dur quan està a les últimes: …crec… crec crec crec ……. crec crec…
No, en principi el disc dur no estava fent res. Vaig duplicar un fitxer gran i vaig sentir el soroll normal, no era allò. El soroll persistia. I a més no venia de la part de l’ordinador on hi ha el disc dur, el sentia una mica a l’esquerra.
(L’ordinador és un iMac CRT, una sola peça damunt la taula, com un monitor una mica gran)
Tinc un disc dur extern, però estava desconnectat. El vaig desendollar. Igual.
No volia aturar l’ordinador perquè tenia molts programes i fitxers oberts.
El router, se’m va acudir. Sí, ja sé que no és un modem que porta altaveuet i a vegades un relé, però com que no l’he obert mai, potser… El tinc just darrera l’ordinador, una mica a l’esquerra, on sentia el sorollet. El vaig desendollar. Res, el sorollet continuava.
Desconnecto també la disquetera externa, que en principi estava totalment inactiva (s’alimenta via USB sols quan hi ha disc posat). Òbviament no era.
Resignat, deso tots els fitxers oberts apago l’ordinador i el desendollo.
Sorpresa, el soroll continua.
Ja sé que soc desordenat i que tinc massa coses a la taula, però precisament ahir no era un dels pitjors dies: un munt de papers, mitja dotzena de retoladors i similars, una goma d’esborrar, un talla-ungles, quatre piles mig gastades, un tornavís quatre diccionaris, el cable USB de la càmera de fer fotos, un regle, tres CD ROM dins les seves caixes, un mussol de peluix, unes ulleres de mirar de prop…
Una bèstia, és que hi ha un escarbat sota els papers i vol sortir… Trec els papes d’un en un, i res, cap animaló.
Un cable elèctric amb fugues, a veure si encara tindré un incendi… Agafo la llanterna, aviso la dona que tallo el corrent… Torno a l’ordinador i… crec… crec crec crec … … crec …
Quasi em vaig posar a xisclar.
Pensava: —Segur que ha petat un condensador a l’ordinador i encara s’està fregint o que el tub del monitor te una fuga i està començant a entrar-hi aire o que algú a vessat un líquid corrosiu sobre la màquina i ara se l’està menjant o que la bèstia s’ha ficat per la ranura del CD i no sap sortir (ni jo treure-la)— una mena de calfred recorria la meva esquena i una suor freda rajava del meu cos.
En aquell moment la meva dona em diu: —Torna a donar el corrent, ja ho miro jo, calma’t.
I en un minut va trobar el culpable. Una pila.
Una pila solta, desconnectada, una pila alcalina mida AA marca Panasonic que es dedicava a fer el sorollet.
Aleshores vaig recordar que hores abans havia sentit una mena de "xuf", però en no tenir cap aparell en marxa el vaig atribuir al carrer o als veïns. Segurament era la pila que es rebentava internament.
Ara més de dotze hores després de l’incident la pila encara fa crec, crec … crec …. però en un to més baix.