
Ubuntu Linux
Tal com ja predicàvem l’any passat, un dels grans punts forts de la nova versió de la distribució de l’Ubuntu Linux és el temps d’arranc. I ara que ha sortit la versió beta he pogut provar-ho en dues màquines, una d’elles un pèl obsoleta, i el temps d’arranc ha sigut sorprenent (comparat amb versions anteriors, o el propi Windows).
La primera prova va ser al portàtil (AMD Turion de 64bits) amb disc dur SATA, i després de veure arrancar el sistema per primer cop em vaig quedar sorprès, si esteu acostumats a utilitzar (i arrancar) Ubuntu a diari, sabreu de què us parlo. L’altra prova va ser amb la meva màquina principal (Celeron a 1.8Ghz i disc dur IDE) el temps d’arranc també és sorprenentment baix. Tot això en part a les optimitzacions que han fet (gràcies al feedback dels usuaris) i a l’ús d’EXT4, el nou sistema de fitxers amb journaling.
De fet Eines! va veure néixer el seu antecessor, l’EXT3, l’any 2002. La novetat de l’epoca era el journaling, de manera que una apagada brusca del PC no volia dir perdre-hi dades. Ara les novetats de l’ext4 estan adaptades a l’època, com ara el suport per discs durs molt grans (1 Eb) i comprovacions més ràpides en discs grans, entre d’altres de no menys importants.
La resta de novetats destacables soń més d’aspecte visual: Sistema de notificacions OSD, nova finestra d’entrada, nova imatge splash (arranc) que dóna un aire més modern, inclusió de l’eina Computer Janitor encarregada de fer neteja de paquets innecessaris, i una cosa que m’ha agradat bastant: Quan s’actualitza el nucli, automàticament s’esborra l’anterior. Això ens estalvia centenars de MB d’espai al disc, i entrades al menú d’arranc (grub).
Com en totes les versions d’Ubuntu, el primer que recomano fer per poder gaudir-ne al 100% és instal·lar una sèrie de paquets (via synaptic) o:
$ sudo apt-get install ubuntu-restricted-extras vlc nautilus-image-converter


